Prompt:

¿Oblidarem que els déus anaven tots a prendre les aigües al teu esguard termal de nena, que de bon antuvi ho van saber tot de tu i cap ni un se’t va jugar als daus un millor destí? Fruita pura és, però, anomenar-te en l’idioma que el teu somni embosca — a la sendera el verb es fa de nit on la veu trenca a cantar com el vent entre fulles estrafent la tempesta. Ho oblidarem? Ulla’ns, dona de cures, pel mots que ensementares, ulls de terra encesa entre els verds, robins llambrejants com els teus en clarianes de pi roig que vam negligir, tot perdent-ne el nom. Vas dir-lo i ara hi podem tornar: fraures. Roents i silvestres, al sotabosc esparpallades a ramells: maduixes. I al primer tast ens demanem si el món fos tan senzill com tornar-hi amb el nom.